viernes, 23 de diciembre de 2011



LUIS OROZ

*
GEOMÉTRICOS

.....Estoy aquí, recuerda
que la vida es el vértice
donde una vez tú y yo nos encontramos,
que mi suelo se inclina hasta alcanzar tu suelo,
que te miro llegar desde otro ángulo,
como el niño que observa en la noche de Reyes
la diagonal del sueño.

.....Recuerda que te creo cuando mientes
la curva de tu risa,
cuando apoyas el peso de las lágrimas
en la delgada línea de lo que se ha perdido.

.....Recuerda que yo insisto en los vacíos
(tan llenos sin embargo)
de tu tiempo despacio;
la superficie ingrávida de tu mundo en mi mundo.

.....Acuérdate de aquello que nunca podré darte,
porque sólo en la ausencia se refleja
la imagen de la estancia;
esa arista que roza con mi nombre tu nombre
y que sin darnos cuenta va creando,
geométrica y perfecta,
la figura de un Dios,
omnipresente,
sobre el cielo imposible de la supervivencia.


Luis Oroz


*****

INMORTAL

Nos dejaste las hojas y el rocío
el mar
las instrucciones
.....................para aprender a andar sobre las aguas

Raquel Lanseros


.....La emoción que resbala,
...........................la evidencia
de no saber si todo permanece.

.....La nostalgia es el rastro de otras voces,
de la ajena palabra que en tu boca se hunde
para imprimir su huella
sobre esa playa que llamáis silencio.

.....Unas manos distintas sujetarán tu copa
mientras brindamos juntos
por la certeza de la incertidumbre.

.....Como un pez diminuto que en el cristal comprende
la transparencia de la inmensidad,
así se expande el mundo
desde el vidrio convexo en el que habitas.

.....Y sin volver regresas de la muerte a la vida,
gravitando las aguas
...............................................y alejándote
de todo lo que un día conocimos.

.....Yo no diré tu nombre,
....................................ni el motivo
por el que estás aquí mientras te pierdo,
porque tal vez es eso
lo que te hace inmortal;
el rastro de tu voz sobre mi voz,
la longitud inmensa de lo que, tal vez, alguien
recorrerá también
sobre nosotros.


Luis Oroz

viernes, 16 de diciembre de 2011

.



Leonida Lari (República de Moldavia)

Escritora y poeta en lengua rumana

Nació el 26 de octubre de 1949

Murió el 11 de diciembre de 2011

jueves, 15 de diciembre de 2011

LEONIDA LARI

*EL OJO DEL PÁJARO

El ojo del pájaro todavía vivo
en la boca de la felina
me sigue
de día y de noche.
Por un momento he pillado
su destello de la vida
parpadeando con una llama espeluznante –
fue divino.


Leonida Lari
Traducción al castellano: Andrei Langa


*****

Ochiul păsării
Ochiul păsării încă viu
în gura felinei
mă urmăreşte
zile şi nopţi.
O clipă i-am prins
scânteia vieţii
pâlpâind înfiorat –
era divină.


Leonida Lari


*****

L'ULL DE L'OCELL

L'ull de l'ocell encara viu
a la boca de la felina
m'acaça
dies i nits.
En un no-res he atrapat
la guspira de la vida
parpellejant d'escalfred.
Era diví!


Leonida Lari
Traducción al catalán: Pere Bessó


*****

VIENTO DE OTOÑO

Al hermano Nichita

Bate el viento de otoño,
En él no escucho tu voz conocida,
Para mí aquel gran amor
Pasó, pasó, pasó.

Cae el águila sin pareja
Y como a ti, cansado y enfermo,
Para mí aquel viejo dolor
llegó, llegó, llegó.

En un instante con los brazos llenos
Y en otro instante con traidora mueca,
En lo que pasa y viene
Quedé, quedé, quedé.


Leonida Lari
Traducción al castellano: Pere Bessó


*****

Vînt de toamnă

Fratelui Nichita

Bate vîntul de toamnă, prin care
Nu aud glasul tău cunoscut,
Pentru mine iubirea cea mare
A trecut, a trecut, a trecut.

Cade vulturul fără pereche
Ca şi tine bolnav, obosit,
Pentru mine durerea cea veche
A venit, a venit, a venit.

Între clipa cu braţele pline
Şi-ntre clipa cu rînjet hain,
Între ceea ce trece şi vine
Mai rămîn, mai rămîn, mai rămîn.


Leonida Lari


*****

VENT DE TARDOR

Al germà Nichita

Bat el vent de tardor, al seu través
Ja no sent la teua veu coneguda,
Per a mi aquella amor gran
Passà, passà, passà.

Cau l’àguila sense parella
I com a tu, malalt, cansat,
Per a mi la dolor aquella vella
Vingué, vingué, vingué.

En un instant amb els braços ben plens
I en un instant amb el somrís cruel,
En el que passa i ve
Romanc, romanc, romanc.


Leonida Lari
Traducción al catalán: Pere Bessó


*****

DE OTOÑO

Y ahora que otros crepúsculos de un rojo culpable,
Y carámbanos de hielo suspendidos sobre una aldea,
Cuando los pájaros, decenas de pájaros, huyendo del vuelo solitario,
Se juntan en cadena en cualquier rincón del cielo,
Ves un anhelo de hojas, pasando por un campo confundido,
Veo una casa blanca, de la que todos se van.


Leonida Lari
Traducción al castellano: Pere Bessó


*****

De toamnă
Şi azi, cînd alte amurguri de-un roşu vinovat,
Şi ţurţurii de gheaţă atîrnă peste sat,
Cînd păsări, zeci de păsări, fugind de zbor stingher,
Se-adună în şiraguri pe orice colţ de cer,
Te văd un dor de frunze, păşind prin cîmp năuc,
Mă văd o casă albă, din care toţi se duc.


Leonida Lari


*****

DE TARDOR

I hui, quan altres capvespres d’un roig culpable,
I caramells de gel suspesos damunt d’un llogaret,
Quan els ocells, disenes d’ocells, fugint del vol solitari,
S’ajunten en cadena en qualsevol cantó del cel,
Veus un deler de fulles, passant pel camp confós,
Veig una casa blanca, d’on tots se’n van.


Leonida Lari
Traducción al catalán: Pere Bessó


*****

ENIGMA

¿Tú conoces a la bruja nacida para sí misma?..
Hoy estaba bien vestida,
Y tan bella, y extraña,
Y gritaba en la plaza:
¡Quiero un mundo sin mañana!¨

¿Tú conoces a la bruja, que corría por las calles
Por nosotros tantas tardes?
Hoy, por fin, me alcanzó
Y me dijo en voz baja:
¨Quiero un mundo sin ayer...¨

Yo me voy de esta casa, porque volveré a la noche
Toda vestida de azul
Y llamando a la ventana
Ella me va a preguntar:
¨¿Dónde está el mundo aquél sin ayer y sin mañana?


Leonida Lari
Traducción al castellano: Andrei Langa


*****

Enigmă
O cunoşti pe vrăjitoarea cea născută pentru sine?..
Azi era aşa-mbrăcată,
Şi frumoasă, şi ciudată,
Şi striga prin toată piaţa:
„Vreau o lume fără mâine!”

O cunoşti pe vrăjitoarea, ce-alerga-n atâtea seri
După noi pe străzi ascunse?
Azi în piaţă mă ajunse
Şi îmi spuse la ureche:
„Vreau o lume fără ieri...”

Eu mă duc din casa asta, că la noapte iară vine
Cică-n rochie albastră
Şi-o să bată la fereastră,
Şi-o să-ntrebe:
„Unde-i lumea fără ieri şi fără mâine?”


Leonida Lari


*****

ENIGMA

La coneixes, la fetillera nascuda per a ella?
Hui anava així de vestida,
I formosa, i estranya,
I cridava per tota la plaça:
“Vull un món sense demà!”

La coneixes, la fetillera que corria tantes vesprades
Darrere de nosaltres pels carrers amagats?
Hui a la plaça m’atrapà
I em digué a cau d’orella:
“Vull un món sense ahir...”

Me’n vaig d’aquesta casa, que a la nit torne
-Se’n diu- amb vestit blau
Per a batre la finestra,
I preguntar:
“On és el món sense ahir i sense demà?”


Leonida Lari
Traducción al catalán: Pere Bessó